Tres anys fent excursions ens van portar al Mas del Salín. Les seves runes vora una gran era ens parlàven d’un passat dur i llunyà que, segons alguns historiadors, podrien rondar el segle Xlll, quan càtars vinguts d’Occitània es van refugiar a les muntanyes de Prades i voltants de la Serra del Montsant, fugint de la Inquisició.

I, deixant tot el que teniem a la ciutat, vam decidir tornar a donar vida al mas convertint-lo en la nostra llar.

Ara ja hi vivim: la xemeneia treu fum, el sol ens proveeeix d’electricitat i, la llenya del bosc, de cal.lefacció i aigua calenta. I aviat el nostre hort ecològic començarà a donar fruits.

Ho hem preparat tot perque la casa sigui confortable també per vosaltres.

Deixeu que els sentits us parlin dels sorolls del bosc o l’olor del romaní, del fumejar de la llenya o d’un cel encés a la posta: i, com per art de màgia, s’haurà esfumat l’estrèss.

Us hi esperem.